Els inicis de l’impressionisme

L’aparició de l’impressionisme està profundament relacionada amb els avenços tècnics de la societat.

Per captar impressions subtils, matisos de llum i de color, els artistes havien de sortir de l’estudi i pintar a l’aire lliure. Però fins a mitjan segle XIX, això era molt complicat, sobretot pel que fa a l’ús de pintures a l’oli fora del taller.

La pintura es guardava en bosses petites fetes de bufeta de porc. Per fer servir el color, calia punxar la paret del saquet i després tornar-lo a segellar. Amb cada ús, la pintura s’assecava ràpidament, cosa que feia aquest procés molt poc pràctic.

L’any 1840, William Winsor, fundador de Winsor & Newton, va proposar guardar la pintura en una xeringa de vidre o metall. Però aquest sistema tampoc solucionava del tot els problemes de transport i conservació.

El 1841, el pintor nord-americà John Goffe Rand va patentar un dispositiu anomenat “Millora en el sistema d’emmagatzematge de pintura”. Així va néixer el tub metàl·lic per a pintura a l’oli que coneixem avui.

Durant aquell mateix any, Rand va registrar més patents per millorar el disseny, però encara no va inventar el tancament amb rosca.

Mentrestant, William Winsor va patentar un tub amb broquet i tap de rosca, molt més pràctic per als artistes. El 1842, Winsor & Newton va començar a produir massivament aquests tubs de pintura.

I ben aviat, es van estendre per tot el món!

Malgrat els nombrosos intents posteriors de perfeccionar-lo, el tub metàl·lic amb rosca continua sent, avui dia, la solució més senzilla i funcional per conservar la pintura a l’oli.